MASSATGE TAILANDÉS
L’interès pel massatge tailandès em va sorgir per diferents motius, però principalment pel fet de ser practicant de ioga des de fa anys. Ara en fa uns quatre, vaig sentir a parlar del Thai com un estil de massatge estretament vinculat amb el ioga. Passant per un taller de massatge Thai al Barcelona Yoga Conference a mans de Krishnataki, un professor originari de Grècia, vaig mirar de trobar una escola a la ciutat per aprofundir-hi. Finalment vaig entrar en contacte amb César Ariel Sandoval, director de l’escola Shivathai i mestre de massatge Thai, amb qui vaig aprendre la major part del que actualment aplico en les sessions.
Sota el nom ioga hi conviuen dues comprensions essencials relacionades entre si:
1. una sèrie de pràctiques a les quals hom es pot enfocar.
2. l’estat de consciència on l’experiència vital assoleix el seu punt culminant.
Segons sembla, se sosté amb certa dosi d’humor que a Tailàndia el ioga té molts admiradors, però massa mandrosos per dur a terme una pràctica física constant. Veritat o no, la tradició diu que en aquest pais asiàtic el massatge forma part inseparable del dia a dia entre els membres de les famílies, passant-se aquest hàbit saludable de generació en generació.
L’origen del massatge compta amb la seva part de misteri. Sembla força acceptat que un gran mestre, el doctor Jivaka Kumara Phaccha, procedent del nord de l’Índia, va viatjar des del seu pais fins a Tailàndia excercint la medicina. Els seus coneixements tenien com a base l’ayurveda, medicina sovint traduïda com “ciència de la vida” i vinculada al ioga. No està clar que les pràctiques i procediments exactes difosos sota el nom de massatge Tailandès d’avui dia segueixin instruccions precises d’aquest mestre, però si que es diu que tenen la seva base en els seus coneixements.
Igual com en la pràctica de ioga es contempla l’execució de les postures, la respiració i la consciència com a via per al manteniment/correcció de la pulsació i circulació de l’energia vital (anomenada Prana en ioga i ayurveda, i Qi en massatge Thai) a través dels canals energètics (Nadis en ioga i ayurveda, Sen en Thai), el massatge Thai segueix el mateix principi basant-se en la movilització d’aquesta energia des de la interacció del terapeuta i el receptor, a través de pressions en punts específics, estiraments i movilitzacions assistides.
La progressió del massatge, dut a terme amb moviments conscients, acompassats i meditatius, permet que tant el terapeuta com el receptor participin de l’estat de calma. La sessió de massatge és única i específica per cada receptor, com també pot ser-ho una classe de ioga particular o fins i tot una classe grupal considerant, això si, que cada practicant pot requerir petites modificacionsen les postures segons la seva constitució.
Com a practicant i constant descobridor del ioga, que com tot, evoluciona i s’adapta a les èpoques, trobo en el massatge Thai una de les pràctiques que col·laboren a l’expansió de la consciència que s’està produint, on antigues barreres de comprensió estan començant a cedir per eixamplar i enriquir l’experiència vital, sovint limitada en la nostra societat per un torrent constant de necessitats creades artificialment.
De fet, moltes de les tècniques de creixement personal, filosofies, teràpies i estils de massatge que actualment estan eclosionant al nostre voltant, conflueixen en el procés de reconnectar el teixit de la realitat interior de l’ésser humà, la pau interior, que és, en realitat, la font última de coneixement.
Xavier Sangenís
Professor de ioga i massatgista Thai